Xavier Solé argumenta que l'inspirador del cristianisme va ser un impostor astut, violent i desobedient que va vulnerar tots els manaments eterns de Jahvè.

La lectura radical de les Escriptures que fa l'autor, alliberada de l'adoctrinament cristià, revela l'Evangeli com una faula hermètica, de missatge ocult, concebuda per posar a prova la intel·ligència i els coneixements del lector.

Amb un mètode d'interpretació minuciós, que contrasta l'actitud de Jesús amb els textos canònics i deuterocanònics, Solé aporta una exegesi que denuncia segles de manipulació. Per fer-ho, divideix la seva exposició en tres parts, que ressegueixen l'evolució de la figura de Jesús de Natzaret des de l'aparent santedat fins a la seva degradació final:

• El primer Jesús. Aquesta part examina l'anunci del naixement del Messies i desgrana les contradiccions entre la proclamada divinitat de l'infant i els primers indicis d'impostura.
• El segon Jesús és el nucli de la crítica. Mostra com el Galileu transgredeix sistemàticament els manaments —profanant el dissabte, menyspreant els ritus, insultant els savis i convivint amb pecadors— i deixa al descobert la seva veritable naturalesa, contrària a la llei divina.
• El tercer Jesús mostra el preu d'aquestes rebel·lies: el càstig, la humiliació i la mort del fals profeta. La seva resurrecció, lluny del que creu la majoria, és el premi, la recompensa que Déu li concedeix per haver doblegat el genoll davant del Creador i haver-se humiliat i suportat fins al final el càstig que es mereixia.

La figura de Jesús de Natzaret exposada des de l'angle oposat a la imatge més difosa.